Historia

Àtila: El Flagell De Déu

Àtila: El Flagell De Déu - Historia

Àtila, el rei dels huns, el flagell de Déu. La imatge d’un cruel assassí és la que va perviure en la imaginació popular. Què té de veritat aquesta imatge? La realitat d’Àtila és molt més complexa. El rei dels huns va ser un guia inesgotable que va aconseguir la desestabilització de l’Imperi romà. I ho va fer en el moment just. Roma estava afeblida i es va defensar de totes les maneres. El flagell de Déu va ser víctima d’una campanya de desprestigi que perdura fins als nostres dies. Àtila, a més de botxí, va ser víctima.


Durant el segle III, una sèrie de tribus de l’Europa oriental van començar a desplaçar-se cap al sud i l’oest. Desestabilitzant a les tropesque estaven assentades en els territoris limítrofs de l’imperi. Les relacions entre germans, anomenats «bàrbars», i romans no van canviar de pacífiques a bèl·liques d’un dia per l’altre. Tots dos es necessitaven. Els romans necessitaven als bàrbars com esclaus, per al seu comerç i, com reclutes pel seu exèrcit. Però els huns eren diferents. Els huns feien bàrbars fins i tot als bárbars.

Els huns ni tan sols cuinaven la seva carn, cosa que els germans sí feien. Segons els romans, vivien a cavall, dormien a cavall, feien l’amor en carretes i no tenien cases, ni vestien roba neta.

Qualsevol que lluités amb els huns i recolzés el seu lideratge podia ser un d’ells. Les fronteres de l’imperi havien estat permeables durant segles. Els romans de les províncies limítrofes s’integraven en comunitats bàrbares en temps de pau. Aquest mecanisme, també havia funcionat al revés. Petits grups germànics van viure en l’ imperi.

Àtila, des que va aconseguir la corona, va voler fer del seu poble un poble amb una enorme capacitat militar. Va posar en marxa la maquinària de guerra per dirigir l’ofensiva contra l’Imperi romà. Els huns van començar a saquejar l’Imperi d’Orient. Els romans, no podien vèncer al camp de batalla, i van optar per pagar-los les quantitats que els reclamaven. Quan es van negar a seguir pagant, van començar les represàlies.

Després de la primera envestida, van pactar l’any 435, tot i que va durar molt poc. Els huns es van inventar una excusa per endinsar-se en territori romà i aconseguir que l’emperador pagués. Les campanyes guerreres dels huns estaven dirigides al pillatge, a l’obtenció de rescats i regals de l’emperador: compraven la pau. Els huns es van convertir en els mestres de l’extorsió.

A l’agost de l’any 410 van incendiar i saquejar Roma durant tres dies en un episodi que va sacsejar les consciències civilitzades i, després van continuar pel sud d’Itàlia, van acabar establint-se en la Galia.

Però el rei dels huns va rebre una carta d’Honoria, germana de l’emperador Valentiniano III (successor d’Honori des de l’any 425). Aquesta havia estat obligada a casar-se amb un senador, després que l’haguessin sorprès mantenint relacions amb un dels seus assistents de palau.

Com es negava a acceptar la seva situació, va fer arribar la carta en que li sol·licitava ajuda, i li enviava or i el seu anell com a mostra d’autenticitat. Àtila s’ho va prendre com una proposta de matrimoni. Aquest fet va causar unes conseqüències imprevisibles.

El flagell de Déu va enviar una ambaixada a Ravenna exigint l’alliberament d’Honoria perquè es casés amb ell. A l’any següent els huns creuaven el Rin i començaven la invasió de la Gàl·lia. A més, va ser aquest el moment en que va començar a desenvolupar-se una campanya que va caracteritzar els huns -més en concret a Àtila- com el mal suprem, gairebé com un flagell diví que venia a castigar els romans. Llavors es va recórrer al militar més brillant  de què disposava l’imperi, el general Flavio Aeci.

Aeci va recórrer a una tàctica enginyosa per plantar cara. Així, es va aliar amb els visigots i va acudir a la trobada d’Àtila, amb el qual que es va mesurar a la batalla dels Camps Catalàunics, en les rodalies de l’actual Troia.

L’hora de la retirada i el seu retorn

El rei dels huns va perdre. es va retirar a Panonia i va aprofitar per preparar la nova ofensiva. L’any 452 l’objectiu triat va ser Itàlia. Va entrar pel nord saquejant Aquilea, Milà i Pavia. Llavors els romans van decidir pactar. L’ambaixada va estar dirigida pel papa Lleó I i va aconseguir que els huns es retiressin.

El flagell de Déu tenia diversos perquès per no seguir amb la campanya d’Itàlia. El seu exèrcit patia fam i una epidèmia de pesta. No per això la victòria sobre els romans d’Occident deixava de ser categòrica.

Àtila va morir l’any 453. La tradició manté que va morir després de la celebració del casament amb una de les seves dones. El rei va morir ofegat per una hemorràgia nasal mentre dormia.

Àtila va tenir progènie, però els seus fills i successors no van ser hàbils per mantenir la unitat dels huns.

¿Te ha gustado el artículo? ¡Valóralo!

4.40 - 10 votos
Cuanto más alta sea la valoración más visible será el artículo en portada.
¡Compártelo en las redes sociales!

Acerca del autor

Monfarma

Deja un comentario

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

Únete a la comunidad de NoCreasNada

¿Te gustaría compartir tus inquietudes y ganar seguidores por todo el mundo?

¿Eres una persona inquieta y quieres descubrir a más gente como tú? 

Únete a NoCreasNada.

Además, te pagaremos por las visitas que recibas.

Más Información