Sociedad

Les Noces Gitanes I La Seva Tradició

Les Noces Gitanes I La Seva Tradició - Sociedad

La celebració del casament gitano, és una de les festes amb més tradició dins de la comunitat gitana. Es casen al matí i ho fan pel ritu evangèlic o catòlic. Els festejos s’allarguen durant 2 o 3 dies.

La cultura gitana establia que els casaments o unions de parella havien de comptar amb l’acord dels pares, i, per obligació els dos integrants de la parella havien de ser de raça gitana. En l’actualitat aquesta regla ha canviat i ja poden triar lliurement qui serà la seva parella.

Lloc d’origen dels gitanos

Un recent estudi d’ADN, realitzat entre tretze poblacions de gitanos, i elaborat per David Comas (de la Universitat Pompeu Fabra, Barcelona), i Manfred Kayser, (de l’Erasmus MC de Rotterdam, (Països Baixos), va establir que van tenir el seu origen al nord-est de l’Índia. I que va ser al segle XI, quan van començar el seu èxode arreu del món.

La cultura del poble gitano ha anat canviant amb el pas dels anys, i ja tenen moltes coincidències amb el la cultura occidental. Però algunes de les seves tradicions es mantenen intactes.

La dot del casament gitana

La dot és un pagament que realitza la família del nuvi per indemnitzar la família de la núvia per la pèrdua d’aquesta, es tracta d’assegurar també que serà ben tractada per part de l’home.

Normalment 2 o 3 dies abans de la celebració del casament té lloc el consell entre els “patriarques”, on es decideix com ha de ser la dot que ha de pagar l’home perquè se celebri l’enllaç.

Tradició durant el banquet

Potser la festa que es produeix durant la celebració del banquet, sigui la part més vistosa del casament, ja que el nuvi balla amb la núvia agafada en braços, entre plat i plat del banquet, els convidats passen per davant dels nuvis i els van deixant diners.

La prova del mocador

Al final del banquet, es porta a terme la part més polèmica dels matrimonis gitanos, la prova del mocador, en què comproven si la dona arriba “pura” al matrimoni; ja que aquest aspecte ho valora molt el poble gitano.

La prova la realitza la “ajuntaora”, qui porta a la núvia a una habitació i allà comprova si “és apta” per al matrimoni. També pot ser que hi hagi més dones de la festa mirant aquesta part del ritual gitano sempre i quant no siguin verges. Es fa servir un mocador blanc. El que fan és agafar els fluids i secrecions vaginals de la núvia (no sang, no trenquen l´himen).En introduir la meitat del dit amb el mocador a la vagina de la núvia, si és verge, mostrarà un color groguenc, flux que voldria dir que és la primera vegada que ha estat “penetrada”. Aquestes seran les “tres roses” que mostren la virginitat.

Quan el mocador surt tacat és que sí es pot casar, per contra si surt net no es pot casar. Llevat que trobi a un home que no estigui casat i vulgui estar amb ella, és el que estableix la tradició gitana.

Quan s’ha acabat la prova, la ajuntaora passa el mocador al padrí.

Aquest, el pare, els padrins i altres persones representatives, mostren les tres roses al públic assistent i diu alguna cosa com “em sento molt orgullós de la meva filla i per això, m’ho passo pel cap“, i fa una volta amb el mocador pel seu cap.

En cas de passar la prova i demostrar la virginitat de la núvia, el mocador tacat és exhibit a tots els assistents del casament amb orgull.

Si per contra, no és superada amb èxit la prova, la família del nuvi està en tot el seu dret d’anul·lar el casament i tant la núvia com la seva família quedaran deshonrades públicament davant de tots.

En general, la prova no dóna negatiu perquè les dones participants d’aquesta cultura tenen present que aquest procediment serà realitzat en cas de voler dur a terme un casament gitano i estan segures d’haver conservat la seva virginitat fins al moment.

Fiabilitat

La paraula “himen” té el seu origen en el déu grec del matrimoni, Himeneu, i és un petit teixit en forma d’anell carnós situat a l’obertura de la vagina.

D’acord a diversos estudis, la creença que cal tenir relacions sexuals per desgarrar-lo és errònia ja que s’ha arribat a la conclusió que un himen intacte no és un indicador 100% veraç i fiable de l’absència de penetració vaginal i relacions sexuals prèvies.

L’ esquinçament de l’himen pot produir-se per altres circumstàncies o simplement també es pot néixer sense un himen desenvolupat o posseir-ne un de fi i elàstic que no sagna o en tot cas que sagna molt poc.

En l’actualitat, hi ha procediments quirúrgics per reparar o substituir l’himen esquinçat i poder passar amb èxit les proves de virginitat exigides per diverses cultures, a aquest procediment se l’anomena “himenoplàstia”.

¿Te ha gustado el artículo? ¡Valóralo!

4.75 - 8 votos
Cuanto más alta sea la valoración más visible será el artículo en portada.
¡Compártelo en las redes sociales!

Acerca del autor

Monfarma

Deja un comentario

Únete a la comunidad de NoCreasNada

¿Te gustaría compartir tus inquietudes y ganar seguidores por todo el mundo?

¿Eres una persona inquieta y quieres descubrir a más gente como tú? 

Únete a NoCreasNada.

Además, te pagaremos por las visitas que recibas.

Más Información